Col·legi Sant Antoni
Som un centre catòlic concertat que pertany a l’Orde Franciscana. Eduquem els nostres alumnes en el carisma i valors de Sant Francesc: fraternitat, solidaritat, respecte, austeritat, responsabilitat i tolerància.
Ideari Educatiu
L’ideari educatiu del col·legi “Sant Antoni” de Pego està basat en l’ideari educatiu dels centres franciscans en el qual s’expressa el tipus de persona que es vol aconseguir. Per això l’objectiu fonamental del nostre centre és la Formació Integral i de Qualitat dels nostres alumnes. Això suposa una formació religiosa, humana i científica adequada a la societat del nostre temps i al progrés de la vida, la ciència i la cultura.
- És un centre obert a tots, en el qual rebutgem la discriminació de tota classe. Per la nostra orientació franciscana sempre estem prop dels més necessitats.
- És un centre catòlic, per això l’esdeveniment principal per a nosaltres és la història de Jesucrist, ara ben donem per suposat que els nostres alumnes han vingut lliurement sabent la nostra identitat. Per tant això vol dir que accepten i respecten a Jesucrist i al seu missatge.
Respecte a la comunitat educativa del nostre centre, la considerem com el cos viu en el que ha de cobrar forma el Caràcter Propi del nostre centre. Respectant també a Jesucrist i al seu missatge. Quant a la formació religiosa del nostre centre hem optat per una formació oberta a la transcendència, convençuts que la religió i la fe enriqueixen a la persona humana. Per això oferim una formació que faça possible d’una manera progressiva, l’opció personal, lliure i compromesa de la fe cristiana.
Com és un centre educatiu, pel que fa a la part cultural i intel·lectual nostre centre vol dotar als seus alumnes d’una àmplia gamma de coneixements i busquem que els alumnes se senten feliços, fent el seu treball, en les relacions amb els professors i companys, en totes les actituds que constituïxen la vida del centre.
No imposem a Jesucrist, però si prenem la responsabilitat de donar l’oportunitat i els mitjans per trobar-lo. Ja que l’home té el dret al ple desenvolupament de les seues dimensions espirituals i corporals, i per tant, a una educació integral i una Educació en Valors. Açò només serà possible si eduquem:
- La responsabilitat personal.
- El sentit de la justícia en les relacions personals i en tots els àmbits.
- La llibertat personal i el respecte a la llibertat dels altres.
- La visió positiva de l’home i del succeir humà.
- El conjunt d’actituds i valores que conformen una antropologia cristiana i els seus codis morals.
Criteris Pedagògics
La posada en marxa d’una pedagogia personalitzada, que té en compte a cada alumne com és i s’acomoda a les característiques que demanda la seua pròpia personalitat.
Seguir una pedagogia activa, que fomente la iniciativa, la creativitat i la recerca personal de les veritats i les certeses.
Aprendre a treballar en grup i de forma coordinada. Tractar als alumnes amb esperit de servici i en relació d’amistat, però sempre amb certa autoritat.
La Fundació del Convent
L’arribada dels franciscans a Pego va tenir lloc l’any 1664 quan es va fundar un convent amb la invocació de Sant Antoni a la Replaçeta. Aquesta comunitat de religiosos va romandre en aquest lloc fins l’exclaustració de 1835, quan bona part de l’edifici conventual va passar a albergar els jutjats, la presó i posteriorment el Quartell de la Guàrdia Civil.
Cap a finals del segle XIX, conservadors i lliberals es van posar d’acord per a que s’establira de nou una comunitat de franciscans a Pego. El mateix en Pere Sala, cap dels conservadors, va oferir dos terrenys seus a la partida del Calvari per a que s’edificara el nou convent, però es van desestimar. També es va desestimar la possibilitat de refundar el convent vell. A la fi, gràcies a les gestions del religiós José María Sendra Casabó, es va buscar un nou emplaçamet a la partida d’Atzeneta.
Aquest religiós va comprar el 10 de desembre de 18911 dos trossos de terra per valor de 2.700 pessetes, l’un de Vicente Mestre i l’altre de Vicente Seguí, fitant amb la carretera de Pego a Benidorm. Amb aquestes terres, terres de secà plantades de vinya, al voltant de sis fanecades, i les aportacions monetàries del rector Vicente Sanz, dels religiosos Pascual Server, Cirilo Gilabert, José Maria Sendra Casabó i del ric propietari Pascual Bañuls Albi, va ser possible el projecte de fundació del nou convent. José M. Sendra va cedir els terrenys comprats per ell més altres 3 fanecades a la comunitat franciscana però es va reservar la propietat –en total 9 fanecades- temorós de que poguera tornar una desamortització com la de 1835.
Un cop adquirits els terrenys només calia començar l’obra. El convent s’anomenaria de la Sagrada Família ja que encara funcionava el culte en l’església del convent vell que portava el nom de Sant Antoni. Després de moltes dificultats econòmiques però gràcies a les aportacions de particulars es va col·locar la primera pedra el 2 de febrer de l’any 1892, amb una gran festa amb banda de música inclosa.
Mentre l’arquitecte valencià Joaquín Arnau Miramón alçava els plànols del nou convent i l’església, els franciscans fundadors vivien en cases particulars de rics propietaris pegolins. A principis de 1893 el frare Maseo Company es va fer càrrec de la direcció de les obres mentre a València l’arquitecte Arnau era nomenat Acadèmic de Sant Carles. Els materials per a l’obra es van traure de la pedrera de Pascual Bañuls i es van instal·lar vint-i-cinc fons de calç.
El 25 de juliol de 1894 es van acabar les primeres cel·les del convent i es van instal·lar els primers religiosos, sent nomenat Guardià el pegolí Gerardo Ribera Sendra. Eixe mateix any van arribar el primers seminaristes passant el convent a ser també Facultat de Teologia en el curs 1894-95. El curs següent va desaparèixer per substituir-lo el segon curs de la Facultat de Filosofia, començant la tasca educativa en el convent de Pego2.
Finalment, el 6 d’abril de 1901 va acabar l’obra del convent quedant però inacabada la torre. El convent, a més dels ensenyaments seràfics, feia funcionar unes escoles gratuïtes per als xiquets pobres, les quals van ser legalitzades l’any 1907. Des d’aleshores, llevat del parèntesi de la república i la guerra civil, encara segueix funcionat amb molt de profit l’escola, avui anomenada de Sant Antoni.
1Arxiu Notarial de Pego, notari Pedro Martínez, 10 de desembre de 1891, nº. 459, “Escritura de cesión de fincas rústicas otorgada por Don Vicente Seguí Mut y Vicente Mestre Colubi a favor de la Comunidad de Religiosos de San Francisco de Asís”.
2José María Barrachina, Los Franciscanos en Pego, Mallorca, 1986.
Un poc d'Història
1664
La presència dels frares en la vila de Pego comença el 12 de novembre de 1664 amb la fundació d’un convent baix el nom de Sant Antoni de Pàdua. Al mateix temps s’obria la que s’anomenava: “l’Escola Pública de Gramàtica”. En aquells temps Pego comptava amb 1000 habitants, i d’eixa escola isqueren alumnes destacats i missioners a Xina i Filipines.
1814
A finals del segle XVIII per reials decrets es suprimiren els monestir i convents. El 24 de maig de 1814, Ferran VII torna tots els convents i propietats als religiosos i crea en els convents escoles caritatives per a instruir en les bones costums als fills dels pobres fins l’edat de 10 ó 12 anys procurant-los aliments i vestuari corresponent a la pobresa.
1835-1907
En 1835 els ajuntaments s’apropien de l’edifici del convent i l’utilitzen com a jutjat, presó i hospital alhora que en la porteria del convent continuava l’Escola de Gramàtica. Per ella passaren de forma ininterrompuda molts religiosos fins l’any 1891 en que s’obri el nou convent amb el nom de “Sagrada Família” i en el Claustre s’instal·là la Nova Escola de Sant Antoni de Pàdua; Era el 16 de juliol de 1891 i en el 1907 es legalitza definitivament com “escoles públiques gratuïtes per a xiquets pobres”.
1936
En 1936 es tanca el col·legi pels esdeveniments polítics que tots coneixem fins a octubre de 1940 que acabada ja la guerra s’instal·len les aules de nou en el Claustre del Convent.
1955-1970
En 1955 es ampliat el col·legi per a establir el seminari Menor Franciscà. El 13 de setembre de 1970 comencen les obres de les noves Escuelas Patronato “San Antonio” on era l’antic Saló de Cine. El 20 d’octubre es van beneir i inaugurar.
1972-1986
En juny de 1972 les Escuelas Patronato es van transformar en Colegio de E.G.B. “San Antonio”. En el 1974 es quan s’imparteixen els huit cursos d’E.G.B. amb una capacitat de 320 llocs escolars. L’11 de maig de 1986 la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència dicta una Ordre per la qual es concedeix la Classificació Definitiva al Centre Privat d’Educació General Bàsica “San Antonio” situat al carrer Mestre Berenguer, 76.
1990
Al principi dels anys 90 comença la transformació i adequació del Col·legi per a fer front a la Reforma Educativa (L.O.G.S.E). El Centre es transformarà en un principi en Centre d’Educació Primària, però al final també s’intenta incloure l’Educació Secundària Obligatòria.
2000
El 27 de novembre de 2000 el centre obté l’autorització per al funcionament de l’etapa educativa d’ESO
2003
El 3 de gener de 2003 el centre obté l’autorització per al funcionament de l’etapa educativa d’Infantil, 2n cicle
